La Caputxeta verda

Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta verda perquè sempre portava una jaqueta amb una caputxa al cap, anava vestida amb texans, una samarreta i unes arracades molt llargues. Un dia la seva mare li va dir que anés a casa de la seva padrina i que li portes unes sabates de taló que li va demanar per anar a una festa amb el seu amant secret, la Caputxeta va dir:
–No mare no vull!!, Vesi tu, perquè hi he d’anar jo!!!, no hi aniré!!.
Però al final hi va tenir que anar perquè si no la seva mare la deixava sense televisió, sense ordenador i sense Nintendo. La Caputxeta quan anava per la ciutat una mica més li xafa un cotxe, perquè era tant despistada que portava sempre l’MP3 penjat a les orelles. De sobte es va topar amb una lloba i la Caputxeta va pensar:
-Com mola una lloba a la ciutat, s’ha degut escapar del zoo.
La lloba li va preguntar:
–On vas Caputxeta?
I ella li va dir:
–Doncs mira col·lega, la mare que m’ha fet anar a casa de l’avia a portar-li unes sabates de taló per anar a una festa amb el seu amant.
Llavors li va dir la lloba:
–A peu vas? no arribaràs mai agafat el taxi o el bus!!!.
Ella va dir-li a la lloba:
–Oh no esque no tinc ni un euro.
A la lloba li van agradar tant les sabates de l’avia que se les va ingeniar per arribar abans a casa de l’avia. Quan la lloba va arribar a casa de l’avia va tenir que pujar fins al quart pis. Va dir:
–Quin rotllo quantes escales!!!
Desprès va trucar a la porta ring, ring:
-Que passa aquí, qui hi ha va dir l’avia.
–Sóc la teva neta la Caputxeta verda.
L’avia la va fer passar. La lloba com que era molt llesta va agafar unes sabates de taló seves i els hi va donar a l’avia i es va vestir amb la seva roba, va baixar fins a baix al portal de la casa de l’avia, la lloba estava que no s’aguantava de pipi i de popo. Es va tenir que esperar tres hores justes a la Caputxeta fins que va arribar. La Caputxeta es va estranyar al veure a la seva avia, li va dir:
-Oh avia a veure si et fas la manicura, canviat les arracades, fes-te les celles, estàs fatal!
La lloba no va dir res i la Caputxeta li va donar les sabates i va marxar. Van passar quatre dies i l’avia va anar a casa de la Caputxeta a tornar-li les sabates però la Caputxeta i la mare es van estranyar al veure que les sabates de l’avia eren totalment diferents, llavors la Caputxeta va pensar que aquella del portal no podia ser la seva avia perquè la seva avia sempre portava la manicura, cada dia portava unes arracades diferents i les celles sempre les tenia bé.
–Ja ho se la lloba va agafar les sabates.
Llavors la Caputxeta, la mare i l’avia que anava acompanyada per una cadira de rodes mecànica van anar al zoo totes tres. Allà van veure tots els animals menys la lloba, com que no la trobaven li van preguntar a l’amo del zoo, els hi va dir que s’avia escapat i que la van agafar però que la van deixar en unes reixes que no estaven dins del recinte, la van anar a buscar. Aleshores van trobar a la lloba amb les sabates de taló posades i finalment les van recuperar. I aquest conte que he contat es pel més espavilat.


Maria

Saint-Exupéry

Resum
Antonie de Saint-Exupéry va néixer l’any 1900 a Lyon (França), va morir el 31 de juliol de 1944. Segur que tots nosaltres al sentir el nom de Saint-Exupéry, no el coneixem, no sabem qui es, que ha fet... Però si sabem que ell, es l’escriptor del petit príncep, segur que ens sona d’alguna cosa. La seva característica es la que el compara amb les aus, perquè va ser un dels primers homes que va pilotar un avió. També va ser pioner en el repartiment de correu aeri. Ell va dir que havia vist el món amb ulls d’àguila i que va impressionant. Però que també va estar enmig de batalles i va patir accidents d’avió que li van trencar gairebé tots els ossos del cos.


Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, es un llibre que les coses que diu les diu molt clares i que s’entén molt bé. Penso que la vida de Saint-Exupéry es molt emocionant i bonica. Val la pena llegir-se aquest llibre.


Maria

Haikús

Sol surt,
Dia creix,
Melodia neix.

Televisió engegada
Bosco molts canals
No m’agrada.

Nit jove
Fantàstica radiant
Cel il·luminant.


Espero que us agradin!!
Maria

Gosllapis

Una vegada hi havia un nen, un nen que es deia Pau, en Pau era ros, tenia els ulls blaus i era molt intel•ligent, tant que havia inventat un invent que es deia: GOSLLAPIS, i us preguntareu per què, doncs perquè aquest invent era un llapis,si, si, un llapis qualsevol com els que fem servir a l’escola, però aquest llapis tenia una cosa molt especial, era un gos! Ja ho se, us estic posant la ment en blanc, però el cas es que en Pau de gran volia ser inventor i un dia tenia ganes de clonar un gos però no li va sortir bé perquè al costat del gos hi havia un llapis i apa el gos va anar a para dins el llapis, el Pau el va provar, va escriure una mica, va fer una falta i el gos, bé el gosllapis es va fer un pipi al paper, llavors el Pau va tenir que tornar a començar l’escriptura de nou.
El Pau en aquell mateix instant va tenir una gran pensada, es va imaginar ell mateix, fent molts gossosllapis i fer-se milionari. Va baixar dels núvols, va anar a buscar uns quants gossos i també uns quants llapis i va començar a fer gossosllapis, quan els va acabar tots, va anar al carrer a vendre’ls, totes les mares n’estaven interessades, en canvi els nens no gens, no tenien ganes de quan fessin una falta d’orografia tinguessin que tornar a començar, però ja era impossible perquè totes les mares havien comprat un gosllapis. El Pau es va anar enriquint cada vegada més i més i més, però sabeu que va passar…
El Pau estava molt content fins que van començar a venir moltes mares a demanar explicacions perquè resulta que primer el gosllapis anava perfectament però que quant els nens havien fet sis faltes el gos en contes de fer pipi al paper el feien a la cara d’aquell pobre nen que estava fent els deures, les mares van tornar els llapis al Pau i el Pau els hi va tenir que tornar els diners, llavors es va tornar a quedar tan pobre com havia estat sempre. CONTE CONTAT US HA AGRADAT?

Maria

Cançó

Us deixo amb una canço que m'encanta.

Bloc Nou

Hola a tots!!!
Avui estreno bloc, per fi, feia temps que en volia un.
Espero que pugueu gaudir-hi tots!

Maria