La Caputxeta verda

Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta verda perquè sempre portava una jaqueta amb una caputxa al cap, anava vestida amb texans, una samarreta i unes arracades molt llargues. Un dia la seva mare li va dir que anés a casa de la seva padrina i que li portes unes sabates de taló que li va demanar per anar a una festa amb el seu amant secret, la Caputxeta va dir:
–No mare no vull!!, Vesi tu, perquè hi he d’anar jo!!!, no hi aniré!!.
Però al final hi va tenir que anar perquè si no la seva mare la deixava sense televisió, sense ordenador i sense Nintendo. La Caputxeta quan anava per la ciutat una mica més li xafa un cotxe, perquè era tant despistada que portava sempre l’MP3 penjat a les orelles. De sobte es va topar amb una lloba i la Caputxeta va pensar:
-Com mola una lloba a la ciutat, s’ha degut escapar del zoo.
La lloba li va preguntar:
–On vas Caputxeta?
I ella li va dir:
–Doncs mira col·lega, la mare que m’ha fet anar a casa de l’avia a portar-li unes sabates de taló per anar a una festa amb el seu amant.
Llavors li va dir la lloba:
–A peu vas? no arribaràs mai agafat el taxi o el bus!!!.
Ella va dir-li a la lloba:
–Oh no esque no tinc ni un euro.
A la lloba li van agradar tant les sabates de l’avia que se les va ingeniar per arribar abans a casa de l’avia. Quan la lloba va arribar a casa de l’avia va tenir que pujar fins al quart pis. Va dir:
–Quin rotllo quantes escales!!!
Desprès va trucar a la porta ring, ring:
-Que passa aquí, qui hi ha va dir l’avia.
–Sóc la teva neta la Caputxeta verda.
L’avia la va fer passar. La lloba com que era molt llesta va agafar unes sabates de taló seves i els hi va donar a l’avia i es va vestir amb la seva roba, va baixar fins a baix al portal de la casa de l’avia, la lloba estava que no s’aguantava de pipi i de popo. Es va tenir que esperar tres hores justes a la Caputxeta fins que va arribar. La Caputxeta es va estranyar al veure a la seva avia, li va dir:
-Oh avia a veure si et fas la manicura, canviat les arracades, fes-te les celles, estàs fatal!
La lloba no va dir res i la Caputxeta li va donar les sabates i va marxar. Van passar quatre dies i l’avia va anar a casa de la Caputxeta a tornar-li les sabates però la Caputxeta i la mare es van estranyar al veure que les sabates de l’avia eren totalment diferents, llavors la Caputxeta va pensar que aquella del portal no podia ser la seva avia perquè la seva avia sempre portava la manicura, cada dia portava unes arracades diferents i les celles sempre les tenia bé.
–Ja ho se la lloba va agafar les sabates.
Llavors la Caputxeta, la mare i l’avia que anava acompanyada per una cadira de rodes mecànica van anar al zoo totes tres. Allà van veure tots els animals menys la lloba, com que no la trobaven li van preguntar a l’amo del zoo, els hi va dir que s’avia escapat i que la van agafar però que la van deixar en unes reixes que no estaven dins del recinte, la van anar a buscar. Aleshores van trobar a la lloba amb les sabates de taló posades i finalment les van recuperar. I aquest conte que he contat es pel més espavilat.


Maria