Resum
La lletjor física només existeix a primer cop d’ull. Perquè la lletjor de veritat d’una persona la trobarem en els seus actes, i no en un nas tort o en una boca massa grossa. I la bellesa autèntica no és la d’una cara bonica, sinó la d’allò que ens produeix emocions, plaer, joia. Aquest llibre parla del lleig i el bonic, tot i que una persona sigui molt guapa físicament, no vol dir que no tingui defectes, pot ser antipàtica, caòtica… Com per exemple un llibre, nosaltres sol ens fixem amb el de fora, si la tapa es bonica, si el llibre es gaire llarg, però el que importa més es l’escriptura del llibre, es a dir, el que conté.
Opinió
Aquest llibre ha estat bé. Penso que aquest tema no podia faltar en aquesta col•lecció perquè en aquest tema tothom fa el mateix, es fixa amb el físic tot hi que no es el més important de tot. Aquest llibre està molt bé perquè s’expressa molt hi ho diu tot molt clarament.
Maria
dijous, 6 de novembre del 2008
dimarts, 4 de novembre del 2008
dijous, 30 d’octubre del 2008
dimarts, 28 d’octubre del 2008
L'amor i l'amistat
Resum
El Manel estreny el peluix ben fort. Li encanta passar-se’l per la galta, és tan suau…
Al seu taller d’ebenisteria la Laia fa tamborets, prestatgeries, taules… Tot de fusta. Li agrada el tacte de la fusta, li encanta sentir-ne l’olor, donar-li forma.
Quan la Júlia es fica a la banyera, dins l’aigua calenta, plena d’escuma, se sent feliç i relaxada!
Les emocions del Manel, la Laia i la Júlia provenen del contacte que tenen amb el peluix, la fusta, l’aigua calenta… Tots hem sentit aquesta mena de plaer, descalços per l’herba, mirar la televisió, sentir tocar algun instrument… Tots aquets objectes ens produeixen emocions.
Aquest llibre tracata de l’amor i l’amistat, l’amor i l’amistat són coses ben diferents, a vegades perquè un nen i una nena estiguin parlant no vol dir que son novios com molts de nosaltres sempre diem, no, pot ser que sol siguin amics, companys o fins i tot que estiguin discutint!
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat força, penso que es un llibre clar, es a dir que s’entén molt bé, es divertit i molt bonic. Sobretot m’han agradat les petites historietes que son divertides i a més a més expliquen molt sobre el tema del llibre.
Maria
El Manel estreny el peluix ben fort. Li encanta passar-se’l per la galta, és tan suau…
Al seu taller d’ebenisteria la Laia fa tamborets, prestatgeries, taules… Tot de fusta. Li agrada el tacte de la fusta, li encanta sentir-ne l’olor, donar-li forma.
Quan la Júlia es fica a la banyera, dins l’aigua calenta, plena d’escuma, se sent feliç i relaxada!
Les emocions del Manel, la Laia i la Júlia provenen del contacte que tenen amb el peluix, la fusta, l’aigua calenta… Tots hem sentit aquesta mena de plaer, descalços per l’herba, mirar la televisió, sentir tocar algun instrument… Tots aquets objectes ens produeixen emocions.
Aquest llibre tracata de l’amor i l’amistat, l’amor i l’amistat són coses ben diferents, a vegades perquè un nen i una nena estiguin parlant no vol dir que son novios com molts de nosaltres sempre diem, no, pot ser que sol siguin amics, companys o fins i tot que estiguin discutint!
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat força, penso que es un llibre clar, es a dir que s’entén molt bé, es divertit i molt bonic. Sobretot m’han agradat les petites historietes que son divertides i a més a més expliquen molt sobre el tema del llibre.
Maria
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Lovebug by Jonas Brothers
Poso aquesta cançó, que m'encanta. Espero que a vosaltres també us agradi.
La justícia i la injustíca
Resum
La Carme menja cogombre, per esmorzar.
El Raimon, quan porta bambes, va sense mitjons.
La Pilar va a l’escola a peu coix.
L’Alfred s’adorm sempre amb un dit a l’orella.
La Montse només escolta rock dur.
El Joan no vol anar a patinar.
La Victòria es pinta de negre les ungles dels peus.
Tot això, no és ni just ni injust. A la vida, per sort, no hi ha només coses justes d’una banda i coses injustes de l’altra. No ens veiem forçats a preguntar-nos, cada dos minuts si les coses són justes o injustes, ho fem i ja està. Nosaltres tenim la impressió que hi ha injustícies pertot: a casa, a l’escola, a la feina, tot el dia, contínuament. Quants cops al dia diem: No és just? Tot sovint, quan diem NO ÉS JUST més aviat volem dir M’EMPIPA.
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, penso que el tema de la justicia i la injusticia és un tema molt important, perquè la gent moltes vegades no és justa, i això et fa reconeixer algunes coses que has fet malament i que has estat injust amb alguna cosa.
Maria
La Carme menja cogombre, per esmorzar.
El Raimon, quan porta bambes, va sense mitjons.
La Pilar va a l’escola a peu coix.
L’Alfred s’adorm sempre amb un dit a l’orella.
La Montse només escolta rock dur.
El Joan no vol anar a patinar.
La Victòria es pinta de negre les ungles dels peus.
Tot això, no és ni just ni injust. A la vida, per sort, no hi ha només coses justes d’una banda i coses injustes de l’altra. No ens veiem forçats a preguntar-nos, cada dos minuts si les coses són justes o injustes, ho fem i ja està. Nosaltres tenim la impressió que hi ha injustícies pertot: a casa, a l’escola, a la feina, tot el dia, contínuament. Quants cops al dia diem: No és just? Tot sovint, quan diem NO ÉS JUST més aviat volem dir M’EMPIPA.
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, penso que el tema de la justicia i la injusticia és un tema molt important, perquè la gent moltes vegades no és justa, i això et fa reconeixer algunes coses que has fet malament i que has estat injust amb alguna cosa.
Maria
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Els nens i les nenes
Resum
Els nens i les nenes ens distingim per moltes coses: Les nenes tenen la veu més aguda que els nens, els nens tenen cabells curts i les nenes els tenen llargs, les nenes no tenen penis i els nens si, i podríem estar així molta estona perquè hi ha moltes diferències, però la diferència més gran es que les nenes podran tenir una criatura que se’ls haurà format dintre del cos i els nens, no. Si que sabem que es necessita un espermatozoide, però totes les persones sortim del cos d’una dona, hi ha homes que no sempre ho accepten bé i es comprensible, perquè no es fàcil per als homes acceptar que les dones facin coses que ells no poden fer i sobretot si es una cosa tan important com aquesta. Potser aquest és el motiu que, a tot arreu, els homes sempre hagin volgut demostrar que són més forts que les dones?
Opinió
Primer pensava que aquest llibre no m’agradaria, que seria molt avorrit, però quan el vaig començar a llegir em van agafar unes ganes molt grosses d’acabar-me’l, i m’ha encantat. Sobretot m’han agradat molt totes les petites historietes que hi havia al llibre.
Maria
Els nens i les nenes ens distingim per moltes coses: Les nenes tenen la veu més aguda que els nens, els nens tenen cabells curts i les nenes els tenen llargs, les nenes no tenen penis i els nens si, i podríem estar així molta estona perquè hi ha moltes diferències, però la diferència més gran es que les nenes podran tenir una criatura que se’ls haurà format dintre del cos i els nens, no. Si que sabem que es necessita un espermatozoide, però totes les persones sortim del cos d’una dona, hi ha homes que no sempre ho accepten bé i es comprensible, perquè no es fàcil per als homes acceptar que les dones facin coses que ells no poden fer i sobretot si es una cosa tan important com aquesta. Potser aquest és el motiu que, a tot arreu, els homes sempre hagin volgut demostrar que són més forts que les dones?
Opinió
Primer pensava que aquest llibre no m’agradaria, que seria molt avorrit, però quan el vaig començar a llegir em van agafar unes ganes molt grosses d’acabar-me’l, i m’ha encantat. Sobretot m’han agradat molt totes les petites historietes que hi havia al llibre.
Maria
La Caputxeta verda
Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta verda perquè sempre portava una jaqueta amb una caputxa al cap, anava vestida amb texans, una samarreta i unes arracades molt llargues. Un dia la seva mare li va dir que anés a casa de la seva padrina i que li portes unes sabates de taló que li va demanar per anar a una festa amb el seu amant secret, la Caputxeta va dir:
–No mare no vull!!, Vesi tu, perquè hi he d’anar jo!!!, no hi aniré!!.
Però al final hi va tenir que anar perquè si no la seva mare la deixava sense televisió, sense ordenador i sense Nintendo. La Caputxeta quan anava per la ciutat una mica més li xafa un cotxe, perquè era tant despistada que portava sempre l’MP3 penjat a les orelles. De sobte es va topar amb una lloba i la Caputxeta va pensar:
-Com mola una lloba a la ciutat, s’ha degut escapar del zoo.
La lloba li va preguntar:
–On vas Caputxeta?
I ella li va dir:
–Doncs mira col·lega, la mare que m’ha fet anar a casa de l’avia a portar-li unes sabates de taló per anar a una festa amb el seu amant.
Llavors li va dir la lloba:
–A peu vas? no arribaràs mai agafat el taxi o el bus!!!.
Ella va dir-li a la lloba:
–Oh no esque no tinc ni un euro.
A la lloba li van agradar tant les sabates de l’avia que se les va ingeniar per arribar abans a casa de l’avia. Quan la lloba va arribar a casa de l’avia va tenir que pujar fins al quart pis. Va dir:
–Quin rotllo quantes escales!!!
Desprès va trucar a la porta ring, ring:
-Que passa aquí, qui hi ha va dir l’avia.
–Sóc la teva neta la Caputxeta verda.
L’avia la va fer passar. La lloba com que era molt llesta va agafar unes sabates de taló seves i els hi va donar a l’avia i es va vestir amb la seva roba, va baixar fins a baix al portal de la casa de l’avia, la lloba estava que no s’aguantava de pipi i de popo. Es va tenir que esperar tres hores justes a la Caputxeta fins que va arribar. La Caputxeta es va estranyar al veure a la seva avia, li va dir:
-Oh avia a veure si et fas la manicura, canviat les arracades, fes-te les celles, estàs fatal!
La lloba no va dir res i la Caputxeta li va donar les sabates i va marxar. Van passar quatre dies i l’avia va anar a casa de la Caputxeta a tornar-li les sabates però la Caputxeta i la mare es van estranyar al veure que les sabates de l’avia eren totalment diferents, llavors la Caputxeta va pensar que aquella del portal no podia ser la seva avia perquè la seva avia sempre portava la manicura, cada dia portava unes arracades diferents i les celles sempre les tenia bé.
–Ja ho se la lloba va agafar les sabates.
Llavors la Caputxeta, la mare i l’avia que anava acompanyada per una cadira de rodes mecànica van anar al zoo totes tres. Allà van veure tots els animals menys la lloba, com que no la trobaven li van preguntar a l’amo del zoo, els hi va dir que s’avia escapat i que la van agafar però que la van deixar en unes reixes que no estaven dins del recinte, la van anar a buscar. Aleshores van trobar a la lloba amb les sabates de taló posades i finalment les van recuperar. I aquest conte que he contat es pel més espavilat.
Maria
–No mare no vull!!, Vesi tu, perquè hi he d’anar jo!!!, no hi aniré!!.
Però al final hi va tenir que anar perquè si no la seva mare la deixava sense televisió, sense ordenador i sense Nintendo. La Caputxeta quan anava per la ciutat una mica més li xafa un cotxe, perquè era tant despistada que portava sempre l’MP3 penjat a les orelles. De sobte es va topar amb una lloba i la Caputxeta va pensar:
-Com mola una lloba a la ciutat, s’ha degut escapar del zoo.
La lloba li va preguntar:
–On vas Caputxeta?
I ella li va dir:
–Doncs mira col·lega, la mare que m’ha fet anar a casa de l’avia a portar-li unes sabates de taló per anar a una festa amb el seu amant.
Llavors li va dir la lloba:
–A peu vas? no arribaràs mai agafat el taxi o el bus!!!.
Ella va dir-li a la lloba:
–Oh no esque no tinc ni un euro.
A la lloba li van agradar tant les sabates de l’avia que se les va ingeniar per arribar abans a casa de l’avia. Quan la lloba va arribar a casa de l’avia va tenir que pujar fins al quart pis. Va dir:
–Quin rotllo quantes escales!!!
Desprès va trucar a la porta ring, ring:
-Que passa aquí, qui hi ha va dir l’avia.
–Sóc la teva neta la Caputxeta verda.
L’avia la va fer passar. La lloba com que era molt llesta va agafar unes sabates de taló seves i els hi va donar a l’avia i es va vestir amb la seva roba, va baixar fins a baix al portal de la casa de l’avia, la lloba estava que no s’aguantava de pipi i de popo. Es va tenir que esperar tres hores justes a la Caputxeta fins que va arribar. La Caputxeta es va estranyar al veure a la seva avia, li va dir:
-Oh avia a veure si et fas la manicura, canviat les arracades, fes-te les celles, estàs fatal!
La lloba no va dir res i la Caputxeta li va donar les sabates i va marxar. Van passar quatre dies i l’avia va anar a casa de la Caputxeta a tornar-li les sabates però la Caputxeta i la mare es van estranyar al veure que les sabates de l’avia eren totalment diferents, llavors la Caputxeta va pensar que aquella del portal no podia ser la seva avia perquè la seva avia sempre portava la manicura, cada dia portava unes arracades diferents i les celles sempre les tenia bé.
–Ja ho se la lloba va agafar les sabates.
Llavors la Caputxeta, la mare i l’avia que anava acompanyada per una cadira de rodes mecànica van anar al zoo totes tres. Allà van veure tots els animals menys la lloba, com que no la trobaven li van preguntar a l’amo del zoo, els hi va dir que s’avia escapat i que la van agafar però que la van deixar en unes reixes que no estaven dins del recinte, la van anar a buscar. Aleshores van trobar a la lloba amb les sabates de taló posades i finalment les van recuperar. I aquest conte que he contat es pel més espavilat.
Maria
dissabte, 25 d’octubre del 2008
Saint-Exupéry
Resum
Antonie de Saint-Exupéry va néixer l’any 1900 a Lyon (França), va morir el 31 de juliol de 1944. Segur que tots nosaltres al sentir el nom de Saint-Exupéry, no el coneixem, no sabem qui es, que ha fet... Però si sabem que ell, es l’escriptor del petit príncep, segur que ens sona d’alguna cosa. La seva característica es la que el compara amb les aus, perquè va ser un dels primers homes que va pilotar un avió. També va ser pioner en el repartiment de correu aeri. Ell va dir que havia vist el món amb ulls d’àguila i que va impressionant. Però que també va estar enmig de batalles i va patir accidents d’avió que li van trencar gairebé tots els ossos del cos.
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, es un llibre que les coses que diu les diu molt clares i que s’entén molt bé. Penso que la vida de Saint-Exupéry es molt emocionant i bonica. Val la pena llegir-se aquest llibre.
Maria
Antonie de Saint-Exupéry va néixer l’any 1900 a Lyon (França), va morir el 31 de juliol de 1944. Segur que tots nosaltres al sentir el nom de Saint-Exupéry, no el coneixem, no sabem qui es, que ha fet... Però si sabem que ell, es l’escriptor del petit príncep, segur que ens sona d’alguna cosa. La seva característica es la que el compara amb les aus, perquè va ser un dels primers homes que va pilotar un avió. També va ser pioner en el repartiment de correu aeri. Ell va dir que havia vist el món amb ulls d’àguila i que va impressionant. Però que també va estar enmig de batalles i va patir accidents d’avió que li van trencar gairebé tots els ossos del cos.
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, es un llibre que les coses que diu les diu molt clares i que s’entén molt bé. Penso que la vida de Saint-Exupéry es molt emocionant i bonica. Val la pena llegir-se aquest llibre.
Maria
divendres, 24 d’octubre del 2008
Haikús
Sol surt,
Dia creix,
Melodia neix.
Televisió engegada
Bosco molts canals
No m’agrada.
Nit jove
Fantàstica radiant
Cel il·luminant.
Espero que us agradin!!
Maria
Dia creix,
Melodia neix.
Televisió engegada
Bosco molts canals
No m’agrada.
Nit jove
Fantàstica radiant
Cel il·luminant.
Espero que us agradin!!
Maria
Gosllapis
Una vegada hi havia un nen, un nen que es deia Pau, en Pau era ros, tenia els ulls blaus i era molt intel•ligent, tant que havia inventat un invent que es deia: GOSLLAPIS, i us preguntareu per què, doncs perquè aquest invent era un llapis,si, si, un llapis qualsevol com els que fem servir a l’escola, però aquest llapis tenia una cosa molt especial, era un gos! Ja ho se, us estic posant la ment en blanc, però el cas es que en Pau de gran volia ser inventor i un dia tenia ganes de clonar un gos però no li va sortir bé perquè al costat del gos hi havia un llapis i apa el gos va anar a para dins el llapis, el Pau el va provar, va escriure una mica, va fer una falta i el gos, bé el gosllapis es va fer un pipi al paper, llavors el Pau va tenir que tornar a començar l’escriptura de nou.
El Pau en aquell mateix instant va tenir una gran pensada, es va imaginar ell mateix, fent molts gossosllapis i fer-se milionari. Va baixar dels núvols, va anar a buscar uns quants gossos i també uns quants llapis i va començar a fer gossosllapis, quan els va acabar tots, va anar al carrer a vendre’ls, totes les mares n’estaven interessades, en canvi els nens no gens, no tenien ganes de quan fessin una falta d’orografia tinguessin que tornar a començar, però ja era impossible perquè totes les mares havien comprat un gosllapis. El Pau es va anar enriquint cada vegada més i més i més, però sabeu que va passar…
El Pau estava molt content fins que van començar a venir moltes mares a demanar explicacions perquè resulta que primer el gosllapis anava perfectament però que quant els nens havien fet sis faltes el gos en contes de fer pipi al paper el feien a la cara d’aquell pobre nen que estava fent els deures, les mares van tornar els llapis al Pau i el Pau els hi va tenir que tornar els diners, llavors es va tornar a quedar tan pobre com havia estat sempre. CONTE CONTAT US HA AGRADAT?
Maria
El Pau en aquell mateix instant va tenir una gran pensada, es va imaginar ell mateix, fent molts gossosllapis i fer-se milionari. Va baixar dels núvols, va anar a buscar uns quants gossos i també uns quants llapis i va començar a fer gossosllapis, quan els va acabar tots, va anar al carrer a vendre’ls, totes les mares n’estaven interessades, en canvi els nens no gens, no tenien ganes de quan fessin una falta d’orografia tinguessin que tornar a començar, però ja era impossible perquè totes les mares havien comprat un gosllapis. El Pau es va anar enriquint cada vegada més i més i més, però sabeu que va passar…
El Pau estava molt content fins que van començar a venir moltes mares a demanar explicacions perquè resulta que primer el gosllapis anava perfectament però que quant els nens havien fet sis faltes el gos en contes de fer pipi al paper el feien a la cara d’aquell pobre nen que estava fent els deures, les mares van tornar els llapis al Pau i el Pau els hi va tenir que tornar els diners, llavors es va tornar a quedar tan pobre com havia estat sempre. CONTE CONTAT US HA AGRADAT?
Maria
dijous, 23 d’octubre del 2008
Bloc Nou
Hola a tots!!!
Avui estreno bloc, per fi, feia temps que en volia un.
Espero que pugueu gaudir-hi tots!
Maria
Avui estreno bloc, per fi, feia temps que en volia un.
Espero que pugueu gaudir-hi tots!
Maria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
