Resum
La Carme menja cogombre, per esmorzar.
El Raimon, quan porta bambes, va sense mitjons.
La Pilar va a l’escola a peu coix.
L’Alfred s’adorm sempre amb un dit a l’orella.
La Montse només escolta rock dur.
El Joan no vol anar a patinar.
La Victòria es pinta de negre les ungles dels peus.
Tot això, no és ni just ni injust. A la vida, per sort, no hi ha només coses justes d’una banda i coses injustes de l’altra. No ens veiem forçats a preguntar-nos, cada dos minuts si les coses són justes o injustes, ho fem i ja està. Nosaltres tenim la impressió que hi ha injustícies pertot: a casa, a l’escola, a la feina, tot el dia, contínuament. Quants cops al dia diem: No és just? Tot sovint, quan diem NO ÉS JUST més aviat volem dir M’EMPIPA.
Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, penso que el tema de la justicia i la injusticia és un tema molt important, perquè la gent moltes vegades no és justa, i això et fa reconeixer algunes coses que has fet malament i que has estat injust amb alguna cosa.
Maria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada